REHABILITACIÓ MOTOR DEL PACIENT D'ESCLEROSI MÚLTIPLE

per a l'esclerosi múltiple
Resultats de l'estudi

Tractament de les extremitats superiors i inferiors per a l’esclerosi múltiple

L’esclerosi múltiple (EM) és la malaltia inflamatòria crònica més freqüent del sistema nerviós central. Pot provocar una discapacitat física, un deteriorament cognitiu i, en general, una disminució de la qualitat de vida [1]. Tot i que hi ha molts símptomes associats a l’EM, la fatiga pot ser la més debilitant, provocant un deteriorament de les activitats de la vida diària o la pèrdua de l’ocupació [2]. Altres símptomes comuns són la parèsia, l’espasticitat i l’augment del cost energètic durant la caminada, que provoca una disminució de la capacitat de caminar i la velocitat de caminar [3, 4].

L’eficàcia de recoveriX es va demostrar en un grup de 25 persones amb EM. Es van utilitzar les mesures de resultats clínics següents:

6-Minute Walk Test (6MWT) va ser la mesura de resultat principal de l’estudi, ja que és l’escala clínica més comuna a la literatura d’EM a causa de la seva alta reproductibilitat i fiabilitat [4]. El 6MWT mesura la distància en metres que un pacient és capaç de caminar a una velocitat còmoda en sis minuts.

Timed Up & Go (TUG) avalua la mobilitat funcional mesurant el temps, en segons, que triga un pacient a aixecar-se d’una cadira, caminar 3 metres, girar-se i tornar a seure. Se sap que la prova TUG és vàlida i fiable per avaluar persones amb EM [5,6].

Timed 25-Foot Walk (T25FW) avalua la velocitat de la marxa mesurant el temps, en segons, que triga un pacient a caminar 25 peus (és a dir, 7,62 m). És una escala fiable i recomanada per avaluar persones amb EM [7,8].

Modified Ashworth Scale (MAS) avalua l’espasticitat tant a les articulacions del turmell com del genoll amb un valor més alt que reflecteix una espasticitat més gran. Aquí les puntuacions de les quatre articulacions es van sumar a una puntuació total de MAS.

Multiple Sclerosis Impact Scale (MSIS-29) és un qüestionari que quantifica l’impacte físic i psicològic de l’EM, amb valors més baixos que reflecteixen menys deteriorament. El MSIS-29 és fiable i es recomana utilitzar-lo com a escala clínica [9].

Modified Fatigue Impact Scale (MFIS) és un qüestionari que quantifica l’impacte de la fatiga en la vida diària dels pacients que es va demostrar que era fiable [10, 11].

La taula següent mostra les característiques inicials de la població d’estudi, amb 19 d’elles dones. S’ha d’esperar aquest percentatge relativament alt de dones participants a l’estudi, ja que les dones tenen aproximadament 3 vegades més probabilitats de ser diagnosticades amb EM [1].

  Mitjana Interval
Edat (anys) 54.2 34.7 a 73.5
Temps des del diagnòstic (anys) 17.7 1.2 a 42.0
6MWT (metres) 210 37 a 545

Després d’entrenar amb recoveriX durant 30 sessions de teràpia, els pacients van millorar molt significativament en el seu rendiment de 6MWT. Concretament, van poder caminar 39,4 metres més després del tractament en comparació amb abans. Com a referència, el canvi mínimament important en el rendiment de 6MWT que les persones amb EM perceben com a important és de 19,7 metres [12, 13]. En altres paraules, aquest canvi mínimament important es va superar en el doble de la quantitat. En percentatges, els pacients van millorar la seva capacitat de caminar en un 19% de mitjana.

La taula i la figura a continuació mostren el canvi numèric (és a dir, després – abans) i el percentatge de millora per a les mesures de resultats clínics secundaris, que reflecteixen millores significatives. Els pacients van millorar la seva mobilitat funcional i velocitat de marxa, així com l’espasticitat. A més, van informar que estaven menys afectats per l’EM en ADL i encara menys fatigats.

clinical improvements of the recoverix multiple sclerosis study

Escales Clíniques Canvi mitjà (Després – Abans) Millora
TUG -4.5 segons 24%
T25FW -3.2 segons 32%
MAS -0.61 punts 22%
MSIS-29 -11.3 punts 15%
MFIS -7.6 punts 19%

 

Referències

 

[1] McGinley, M. P., Goldschmidt, C., & Rae-Grant, A. (2021). Diagnosis and Treatment of Multiple Sclerosis. JAMA, 325(8), 765. 

[2] Fox, R. J., Bacon, T., Chamot, E., Salter, A., Cutter, G., Kalina, J., & Kister, I. (2015). Prevalence of multiple sclerosis symptoms across lifespan: data from the NARCOMS Registry, 6(2), 178.

[3] Stella, A. B., Morelli, M. B., Giudici, F., Sartori, A., Manganotti, P., & Di Prampero, P. E. (2020). Comfortable walking speed and energy cost of locomotion in patients with multiple sclerosis. European Journal of Applied Physiology, 120(3), 551–566. 

[4] Goldman, M. D., Marrie, R. A., & Cohen, J. A. (2008). Evaluation of the six-minute walk in multiple sclerosis subjects and healthy controls. Multiple Sclerosis Journal, 14(3), 383–390. 

[5] Sebastião, E., Sandroff, B. M., Learmonth, Y. C., & Motl, R. W. (2016). Validity of the Timed Up and Go Test as a Measure of Functional Mobility in Persons With Multiple Sclerosis. Archives of Physical Medicine and Rehabilitation, 97(7), 1072–1077. 

[6] Christopher, A., Kraft, E., Olenick, H., Kiesling, R., & Doty, A. (2019). The reliability and validity of the Timed Up and Go as a clinical tool in individuals with and without disabilities across a lifespan: a systematic review. Disability and Rehabilitation, 43(13), 1799–1813. 

[7] Kalinowski, A., Cutter, G., Bozinov, N., Hinman, J. M., Hittle, M., Motl, R. W., Odden, M. C., & Nelson, L. M. (2021). The timed 25-foot walk in a large cohort of multiple sclerosis patients. Multiple Sclerosis Journal, 28(2), 289–299.

[8] Motl, R. W., Cohen, J. A., Benedict, R. H., Phillips, G., LaRocca, N. G., Hudson, L. D., & Rudick, R. A. (2017). Validity of the timed 25-foot walk as an ambulatory performance outcome measure for multiple sclerosis. Multiple Sclerosis Journal, 23(5), 704–710. 

[9] Riazi, A., Hobart, J., Lamping, D. L., Fitzpatrick, R., & Thompson, A. S. (2002). Multiple Sclerosis Impact Scale (MSIS-29): reliability and validity in hospital based samples. Journal of Neurology, Neurosurgery & Psychiatry, 73(6), 701–704. 

[10] Riemenschneider, M., Trénel, P., Nørgaard, M., & Boesen, F. (2022). Multimethodological validation of the modified fatigue impact scale in a Danish population of people with Multiple Sclerosis. Multiple Sclerosis and Related Disorders, 65, 104012. 

[11] Chung, Y. H., Jeong, A., Kim, B. Y., Park, K., & Min, J. (2022). Validity and reliability of Korean version of Modified Fatigue Impact Scale (MFIS) for Korean patients with Multiple Sclerosis. Multiple Sclerosis and Related Disorders, 62, 103811. 

[12] Mokkink, L. B., Terwee, C. B., Patrick, D. L., Alonso, J. A., Stratford, P. W., Knol, D. L., Bouter, L. M., & De Vet, H. C. (2010). The COSMIN study reached international consensus on taxonomy, terminology, and definitions of measurement properties for health-related patient-reported outcomes. Journal of Clinical Epidemiology, 63(7), 737–745. 

[13] Oosterveer, D. M., Van Den Berg, C., Volker, G., Wouda, N. C., Terluin, B., & Hoitsma, E. (2022). Determining the minimal important change of the 6-minute walking test in Multiple Sclerosis patients using a predictive modelling anchor-based method. Multiple Sclerosis and Related Disorders, 57, 103438.