per a l'esclerosi múltiple
Resultats de l'estudi
Tractament dels membres superiors i inferiors en l’Esclerosi Múltiple
L’Esclerosi Múltiple (EM) és la malaltia inflamatòria crònica més comuna del sistema nerviós central. Pot provocar discapacitat física, alteracions cognitives i, en general, una disminució de la qualitat de vida [1]. Tot i que l’EM comporta molts símptomes, la fatiga pot ser el més incapacitant, provocant limitacions en les activitats de la vida diària o pèrdua de feina [2]. Altres símptomes comuns són paresia, espasticitat i un augment del cost energètic en caminar, cosa que comporta una disminució de la capacitat i la velocitat de marxa [3,4].
L’eficàcia de recoveriX es va demostrar en un grup de 24 persones amb EM que van completar 30 sessions de teràpia recoveriX [5]. Es van utilitzar les següents mesures clíniques de resultats:
6-Minute Walk Test (6MWT) va ser la mesura principal de l’estudi, ja que és l’escala clínica més habitual en la literatura sobre EM per la seva alta reproductibilitat i fiabilitat [4]. El 6MWT mesura la distància, en metres, que un pacient pot recórrer a una velocitat còmoda en sis minuts.
Timed Up & Go (TUG) avalua la mobilitat funcional mesurant el temps, en segons, que un pacient triga a levantar-se d’una cadira, caminar 3 metres, girar i tornar a seure. El test TUG és considerat vàlid i fiable per avaluar persones amb EM [6,7].
Timed 25-Foot Walk (T25FW) avalua la velocitat de marxa mesurant el temps, en segons, que un pacient triga a recórrer 25 peus (és a dir, 7,62 m). És una escala fiable i recomanada per avaluar persones amb EM [8,9].
Modified Ashworth Scale (MAS) avalua l’espasticitat en els articulacions del turmell i del genoll, on un valor més alt indica una espasticitat més severa. En aquest estudi, es van sumar els resultats dels quatre articulacions per obtenir un punt total MAS.
Multiple Sclerosis Impact Scale (MSIS-29) és un qüestionari que quantifica l’impacte físic i psicològic de l’EM, amb valors més baixos indicant menys afectació. L’MSIS-29 és fiable i es recomana com a escala clínica [10].
Modified Fatigue Impact Scale (MFIS) és un qüestionari que quantifica l’impacte de la fatiga en la vida diària dels pacients, i s’ha demostrat que és fiable [11,12].
La taula següent mostra les característiques bàsiques de la població estudiada, de les quals 18 eren dones. Aquest percentatge relativament alt de participants femenines és previsible, ja que les dones tenen aproximadament tres vegades més probabilitats de ser diagnosticades amb EM [1].
| Mitjana | Interval | |
| Edat (anys) | 54.8 | 34.8 a 73.5 anys |
| Temps des del diagnòstic (anys) | 17.8 | 15.8 mesos – 42.1 anys |
| EDSS (punts) | 5.0 | 3.5 – 6.5 punts |
| 6MWT (metres) | 205.1 | 36 a 544.5 metres |
Després de 30 sessions de teràpia amb recoveriX, els pacients van mostrar una millora molt significativa en el rendiment del test de marxa de 6 minuts (6MWT). Concretament, després del tractament van poder caminar 37,3 metres més en comparació amb abans de la teràpia. Com a referència, el canvi mínimament important en el rendiment del 6MWT que les persones amb EM consideren significatiu és de 19,7 metres [13,14]. En altres paraules, aquest canvi mínimament important es va superar gairebé per duplicat. És important destacar que, fins i tot sis mesos després de l’última sessió de teràpia, no es va observar cap deteriorament significatiu, cosa que indica que es va mantenir l’endurança de la marxa millorada.
La taula i la figura següents mostren el canvi numèric (és a dir, després – abans) i el percentatge de millora de les mesures clíniques secundàries, les quals van reflectir millores significatives. Els pacients van millorar la seva mobilitat funcional i velocitat de marxa, així com la espasticitat. A més, van informar que estaven menys afectats per l’EM en les activitats de la vida diària (ADL) i experimentaven menys fatiga.
| Escales Clíniques | Canvi mitjà (Després – Abans) | Millora |
| TUG | -4.5 segons | 18% |
| T25FW | -3.2 segons | 23% |
| MAS | -0.68 punts | 22% |
| MSIS-29 | -10.2 punts | 14% |
| MFIS | -7.2 punts | 20% |
També mireu els nostres vídeos abans i després, on podeu veure les millores, ictus, esclerosi múltiple, etc., fets amb l’ajuda de recoveriX!
Abans/Després Resultats de l'entrenament recoveriX
Referències
[1] McGinley, M. P., Goldschmidt, C., & Rae-Grant, A. (2021). Diagnosis and Treatment of Multiple Sclerosis. JAMA, 325(8), 765.
[2] Fox, R. J., Bacon, T., Chamot, E., Salter, A., Cutter, G., Kalina, J., & Kister, I. (2015). Prevalence of multiple sclerosis symptoms across lifespan: data from the NARCOMS Registry, 6(2), 178.
[3] Stella, A. B., Morelli, M. B., Giudici, F., Sartori, A., Manganotti, P., & Di Prampero, P. E. (2020). Comfortable walking speed and energy cost of locomotion in patients with multiple sclerosis. European Journal of Applied Physiology, 120(3), 551–566.
[4] Goldman, M. D., Marrie, R. A., & Cohen, J. A. (2008). Evaluation of the six-minute walk in multiple sclerosis subjects and healthy controls. Multiple Sclerosis Journal, 14(3), 383–390.
[5] Sebastián-Romagosa, M., Cho, W., Ortner, R., Sieghartsleitner, S., Guger, M., Von Oertzen, T. J., Meuth, S. G., Laureys, S., Allison, B. Z., & Guger, C. (2026). Toward Brain-Computer Interface motor rehabilitation for people with Multiple Sclerosis. Frontiers in Medicine, 12.
[6] Sebastião, E., Sandroff, B. M., Learmonth, Y. C., & Motl, R. W. (2016). Validity of the Timed Up and Go Test as a Measure of Functional Mobility in Persons With Multiple Sclerosis. Archives of Physical Medicine and Rehabilitation, 97(7), 1072–1077.
[7] Christopher, A., Kraft, E., Olenick, H., Kiesling, R., & Doty, A. (2019). The reliability and validity of the Timed Up and Go as a clinical tool in individuals with and without disabilities across a lifespan: a systematic review. Disability and Rehabilitation, 43(13), 1799–1813.
[8] Kalinowski, A., Cutter, G., Bozinov, N., Hinman, J. M., Hittle, M., Motl, R. W., Odden, M. C., & Nelson, L. M. (2021). The timed 25-foot walk in a large cohort of multiple sclerosis patients. Multiple Sclerosis Journal, 28(2), 289–299.
[9] Motl, R. W., Cohen, J. A., Benedict, R. H., Phillips, G., LaRocca, N. G., Hudson, L. D., & Rudick, R. A. (2017). Validity of the timed 25-foot walk as an ambulatory performance outcome measure for multiple sclerosis. Multiple Sclerosis Journal, 23(5), 704–710.
[10] Riazi, A., Hobart, J., Lamping, D. L., Fitzpatrick, R., & Thompson, A. S. (2002). Multiple Sclerosis Impact Scale (MSIS-29): reliability and validity in hospital based samples. Journal of Neurology, Neurosurgery & Psychiatry, 73(6), 701–704.
[11] Riemenschneider, M., Trénel, P., Nørgaard, M., & Boesen, F. (2022). Multimethodological validation of the modified fatigue impact scale in a Danish population of people with Multiple Sclerosis. Multiple Sclerosis and Related Disorders, 65, 104012.
[12] Chung, Y. H., Jeong, A., Kim, B. Y., Park, K., & Min, J. (2022). Validity and reliability of Korean version of Modified Fatigue Impact Scale (MFIS) for Korean patients with Multiple Sclerosis. Multiple Sclerosis and Related Disorders, 62, 103811.
[13] Mokkink, L. B., Terwee, C. B., Patrick, D. L., Alonso, J. A., Stratford, P. W., Knol, D. L., Bouter, L. M., & De Vet, H. C. (2010). The COSMIN study reached international consensus on taxonomy, terminology, and definitions of measurement properties for health-related patient-reported outcomes. Journal of Clinical Epidemiology, 63(7), 737–745.
[14] Oosterveer, D. M., Van Den Berg, C., Volker, G., Wouda, N. C., Terluin, B., & Hoitsma, E. (2022). Determining the minimal important change of the 6-minute walking test in Multiple Sclerosis patients using a predictive modelling anchor-based method. Multiple Sclerosis and Related Disorders, 57, 103438.
