Les dificultats per caminar, la fatiga i l’espasticitat són alguns dels símptomes més discapacitants de l’esclerosi múltiple (EM). Tot i que les teràpies modificadores de la malaltia poden reduir l’activitat de les recaigudes i frenar la progressió, molts pacients encara necessiten una teràpia efectiva per a la marxa i la funció diària, especialment aquells amb discapacitat moderada a greu.

Una nova publicació a Frontiers in Medicine (gener de 2026) aporta un gran impuls a una línia clínica en creixement: recoveriX, una rehabilitació per a l’esclerosi múltiple basada en interfícies cervell-ordinador (BCI). L’estudi informa que un BCI de imaginació motora combinat amb estimulació elèctrica funcional (FES) i realitat virtual (VR) implementat amb recoveriX s’associa amb millores clínicament rellevants en l’endurança per caminar, la mobilitat, l’espasticitat i els resultats informats pels pacients, amb beneficis mantinguts fins a 6 mesos.

Per què és important per a la teràpia de l’EM avui

Molts enfocaments de rehabilitació depenen de la pràctica repetida del moviment. Però a l’EM, la realitat sovint és diferent: la fatiga limita la intensitat de l’entrenament, les limitacions de mobilitat redueixen la pràctica segura de la marxa i el temps de teràpia és escàs. Per això, les teràpies que poden oferir entrenament específic de qualitat sense esgotar el pacient estan guanyant atenció.

recoveriX és una rehabilitació BCI per a l’esclerosi múltiple dissenyada exactament per a això, creant un procés de rehabilitació en bucle tancat:

• El pacient realitza imaginació motora (intenció de moure’s).
• L’EEG detecta el patró de moviment previst.
• El sistema activa FES i feedback de VR en temps real, només quan es detecta la intenció.

Això és clínicament rellevant perquè el feedback deixa de ser “sempre actiu” i esdevé dependent de l’activitat cerebral del pacient, afavorint un reaprenentatge motor més eficient.

Què va trobar l’estudi de Frontiers in Medicine

Millora clínica significativa en la marxa (6MWT)

L’objectiu principal va ser el Test de Marxa de 6 Minuts (6MWT), fonamental en la rehabilitació de la marxa a l’EM perquè reflecteix l’endurança real.

Després de 30 sessions:

• La distància del 6MWT va augmentar +37,3 metres posttractament
• Les millores es van mantenir durant el seguiment, encara per sobre de la línia de base als 6 mesos

Els guanys reportats amb la teràpia recoveriX superen els llindars habituals de canvi clínicament significatiu en EM, un punt important per als neuròlegs que valoren si una intervenció és realment funcional i no només estadísticament significativa.

Mobilitat i velocitat de marxa més ràpides (TUG, T25FW)

L’estudi també va trobar millores en:

• Timed Up and Go (TUG): mobilitat i coordinació més ràpides
• Timed 25-Foot Walk (T25FW): millora de la velocitat de marxa posttractament

Per als clínics, aquests resultats coincideixen amb objectius del dia a dia: reduir el temps per aixecar-se, millorar l’estabilitat en girs i afavorir una deambulació més segura.

Reducció de l’espasticitat i millora dels resultats informats pel pacient

A més de les mesures objectives de la marxa, l’estudi informa de millores amb recoveriX en:

• Espasticitat (Escala modificada d’Ashworth)
• MSIS-29 (impacte de l’EM en la vida diària)
• MFIS (impacte de la fatiga)

Aquesta combinació és clínicament rellevant: millora del rendiment més millora de la percepció de la funció i la càrrega de fatiga, objectius clau en la teràpia i la planificació de rehabilitació a llarg termini de l’EM.

Perfil de seguretat que afavoreix un ús clínic ampliat

No es van reportar efectes adversos durant l’entrenament ni les avaluacions, i les abandonaments van ser per qüestions logístiques i no per seguretat o fatiga. Per a hospitals i centres de rehabilitació, això és essencial quan es valoren noves tecnologies per a la cura rutinària.

Per què hospitals i centres de rehabilitació haurien d’utilitzar recoveriX en atenció aguda i subaguda

La majoria de les rehabilitacions de l’EM basades en tecnologia s’introdueixen tard, fins i tot després de mesos o anys de discapacitat. Però els entorns aguts i subaguts són on la neurorehabilitació estructurada pot influir en la trajectòria, especialment quan els pacients no poden tolerar pràctiques de marxa d’alta dosi.

recoveriX permet un ús més precoç perquè és:

• Assegut i estalviador de fatiga
• Específic per a xarxes de marxa (imaginació motora de turmell/pit+feedback dependent)
• Estandarditzable (estructura de la sessió, seguiment de resultats, dosificació repetible)

Per a unitats agudes i subagudes, això pot complementar la fisioteràpia quan:

• La fatiga limita el volum de pràctica de marxa
• L’espasticitat i el control motor deteriorat restringeixen la deambulació segura
• Els pacients necessiten neurorehabilitació intensiva però no tenen capacitat funcional de marxa

En termes pràctics, recoveriX pot ajudar els equips de rehabilitació a oferir una “dosificació” mesurable de neuroentrenament encara que l’entrenament tradicional de la marxa no sigui factible.

És aquest un “nou tractament per a l’EM”?

No substitueix la teràpia mèdica, però és un enfocament convincent per a la rehabilitació de l’EM: entrenament en bucle tancat conduït pel cervell per millorar la funció.

Per als neuròlegs, la posició clínica és clara:

• Teràpia adjuncta per a la EM per a la dificultat de marxa, fatiga i limitacions de mobilitat
• Particularment rellevant per a pacients amb discapacitat moderada a greu que tenen dificultats per participar en programes convencionals de marxa
• Programa estructurat que es pot integrar en vies hospitalàries, d’internament i externes

Com implementar un programa de rehabilitació recoveriX per a l’EM (clínicament)

Si el vostre hospital o centre de rehabilitació està avaluant un programa, alineeu la implementació amb l’estructura de l’estudi:

• 30 sessions, 2–3 vegades per setmana
• Seguiment dels resultats utilitzats en la publicació:
• • 6MWT, TUG, T25FW
  • puntuació d’espasticitat
  • MSIS-29 i mètriques de fatiga (MFIS o equivalent)
  • gravació de vídeos abans/després

Això facilita comunicar els resultats internament (mètriques de qualitat), clínicament (confiança del referidor) i externament (expectatives del pacient).

Conclusió: un pas clínicament rellevant en la teràpia de l’EM

Aquesta publicació recolza un canvi significatiu en la rehabilitació de l’esclerosi múltiple: passar de l’assistència en bucle obert a la teràpia en bucle tancat conduïda pel cervell amb resultats mesurables i duradors.

Per a hospitals i centres de rehabilitació, la conclusió és pràctica: recoveriX no és només un concepte de recerca, sinó una intervenció estructurada amb objectius funcionals reals i durabilitat de seguiment, molt adequada als fluxos de treball de neurorehabilitació aguda i subaguda.